Ahir, 23 de
gener, a la tarda, una vegada aprovada la declaració de sobirania al Parlament de
Catalunya, el meu estat d’ànim era exultant. Havia estat més o menys pendent
tot el dia del que es anava dient allà y, tot i estar segura de que el resultat
seria favorable, la visualització del resultat em va alegrar el cor. Fins i tot
la meva emissora de ràdio habitual semblava dedicar-me las cançons i,
literalment, ballava mentre preparava el sopar.
Comença una etapa
difícil. Sé que ens tiraran la cavalleria a sobre. La famosa maquinària de l’estat
es farà servir de totes les maneres possibles, com ja ho hem pogut comprovar.
Ens temptaran amb pactes, sistemes de finançament immillorables.. Cants de sirena.
Haurem de resistir, ja hem sentit això abans. Necessitem força d’ànim.
M’hagués agradat
comptar amb més gent per resistir, i que el PSC hagués votat diferent. L’excusa
de dir que era una declaració sobiranista no val, i l’ombra de la Chacón era ahir
massa allargada. Com antiga simpatitzant i més que fidel votant durant molts
anys, sento molta pena. Ja fa temps que
em van decebre, fent un discurs a Catalunya i un altre diferent a Madrid. Però
no esperava allò d’ahir. L’ànim de molts socialistes catalans deu estar per
terra.
D’altra banda, el
seu cap era la persona més estimada ahir a la Cambra. Tant PP com C’s el van
donar la benvinguda al seu costat. Jo mateixa el voldria acaronar, amb aquesta
cara d’osset de peluix, però la mà se’m queda a mig camí, perquè la seva
pobresa d’ànim està forjada per interessos superiors.
També a mi el PP
i C’s em sedueixen. Diuen que, a diferència dels partits que van votar en favor
de la declaració, i que només defensen els interessos dels seus votants
independentistes, ells ens representen a tots els catalans. Sort de la meva
enteresa d’ànim. Cants de sirena de nou, discrepem en el concepte de democràcia.
Com deia al principi, venen
temps difícils. La construcció de l’estat no serà un camí de roses. Ens
atacaran des de totes les bandes possibles, necessitem els millors ànims. Ànims
d’estat!
No comments:
Post a Comment