Carnaval i Quaresma

Avui és Dijous Gras, mengem truita, botifarra d’ou i coca de llardons, fins i tot merenga i xató. Altres països celebraran dimarts el seu Mardi Gras, i la tradició diu que han de menjar pancakes. Costums d’aquí i d’allà que venen de lluny, de quan la Quaresma era època de dejú, i els dies de Carnaval eren dies per gaudir, per exhaurir els productes frescos que d’altra banda es farien malbé en l’abstinència que estava per arribar. De tot això amb prou feina ens queda la gastronomia i la disbauxa de les disfresses.

Però sembla que fa temps que estem vivint una llarga Quaresma, uns interminables 40 dies de travessia pel desert de una crisi demolidora. Vam gaudir d’uns anys de vaques grosses, on vam arribar a nivells mai vistos de consum, cotxes, cases, tecnologia... Compraven a dèbit o a termini, amb uns crèdits concedits ràpidament i amb alegria. Es pagava en A, B... passant de mà en mà un diner negre que havia de desaparèixer amb l’arribada de l’euro, però que va reviure amb força pel boom de la construcció.

A diferència del Carnaval, no sabíem, o no volíem saber, que això tard o d’hora s’acabaria, que no nedaríem eternament en l’abundància. Vam gastar molt i més, perquè podíem, volíem, se’ns permetia i s’incentivava. És cert que no tothom va gastar de la mateixa manera, que alguns es van embarcar en projectes que altres veien arriscats, que molts adquirien bens per a ells necessaris però que altres consideraven accessoris. Però també és veritat que moltes d’aquestes aventures van contar amb el consentiment, l’estímul i l’empenta d’aquells que, amb coneixement financer, podrien haver aconsellat el contrari.

I van arribar les vaques flaques, i, si tenim sort, només ens toca reduir despeses, però si van mal dades, ens podem quedar en la misèria més absoluta, al carrer i sense esperança de aixecar cap mai més. Però, igual que passava abans durant la Quaresma, no tothom s’ha d’estrènyer el cinturó. De la mateixa manera que abans els rics podien pagar per adquirir una butlla i així saltar-se el dejú, ara les butlles els hi hem pagat nosaltres, i els hi continuem pagant, i ells no només no s’han d’abstenir de res, sinó que encara s’enriqueixen.

Diuen que al final d’aquesta Quaresma, tindrem una societat amb rics, pobres i miserables. Però, si els miserables no poden entrar a la festa, el Carnaval fugaç dels pobres serà suficient per mantenir l’etern Carnaval dels rics?